Debat sobre pisos buits

El projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge ha generat un debat intens, especialment pel que fa a la mesura de la cessió obligatòria i temporal dels pisos buits. Aquesta mesura, destinada a incrementar l’oferta d’habitatges de lloguer, confronta el dret fonamental a l’habitatge amb el dret de la propietat privada.

Tot i les bones intencions de la llei per tractar la manca d’habitatge assequible, la cessió obligatòria xoca amb el dret dels propietaris a decidir com utilitzen les seves propietats. Garantir l’accés a un habitatge digne és fonamental, però també ho és el dret de propietat. Imposar la cessió de propietats privades posa en risc la confiança en les institucions i el respecte pels drets, fent que els propietaris se sentin insegurs, dissuadint-los de fer noves inversions i afectant l’objectiu d’incrementar l’oferta de pisos de lloguer i, de retruc, l’economia a llarg termini. La confiança és essencial perquè l’economia andorrana segueixi sent robusta i saludable.

D’altra banda, no afrontar adequadament el problema de l’habitatge assequible comporta les tensions i problemes que estem veient, amb famílies que no poden accedir a un habitatge digne i que viuen en condicions precàries. Això té conseqüències negatives per a la salut pública, el benestar social, la mobilitat laboral, la productivitat i el creixement econòmic.

Una legislació efectiva ha de ser capaç d’assolir un equilibri entre aquests dos drets. L’objectiu ha de ser que els propietaris posin els seus pisos en el mercat de lloguer voluntàriament abans d’imposar mesures obligatòries. La llei ja inclou mesures que incrementaran l’oferta d’habitatges, que combinades amb incentius fiscals, ajudes per a la rehabilitació d’habitatges o garanties de lloguer segur, poden fomentar la col·laboració de propietaris per augmentar l’oferta d’habitatges de lloguer de manera natural i sostenible.