Més habitatges de luxe?

Si ens fiem de les declaracions dels polítics i de les notícies publicades a la premsa nacional, el tema de l’habitatge anomenat de luxe no està al punt d’acabar-se, tot el contrari. En efecte, segons la cònsol major d’Escaldes-Engordany, a curt termini s’haurien d’edificar deu torres més al Clot d’Emprivat, sense comptar les obres que s’han iniciat a l’aparcament del Falgueró, darrere de l’hospital, per tal de construir-ne dos més. A aquestes dotze luxuoses edificacions podem sumar-ne dues de suplementàries, que tot just comencen a aixecar-se i que se situaran davant de l’Estació Nacional d’Autobusos, a Andorra la Vella. I fins ara només he parlat de torres, però ofertes d’habitatge de luxe n’hi ha de totes les mides i a gairebé totes les parròquies, que van de la casa unifamiliar a l’edifici amb relativament pocs apartaments. Totes aquestes futures promocions, que proposen apartaments que van del mig milió d’euros (per als més petits) als tres, quatre o cinc milions obeeixen realment a una necessitat dels ciutadans del país? Podran els treballadors accedir a aquest tipus d’habitatge o només estan destinats a atraure estrangers amb un alt poder adquisitiu que fugen de les seves respectives hisendes? Necessitem ara mateix, amb una problemàtica de l’habitatge cada vegada més pronunciada i amb unes propostes de l’Estat que no acaben de convèncer del tot, promoure (i fomentar) aquest tipus d’habitatge? Moltes preguntes però una sola resposta, ja que la manca de pisos a preus assequibles, siguin de lloguer o de compra, es contraposa de forma indecent amb aquestes promocions que es multipliquen com a bolets al bosc. I aquest fet mostra clarament que ens dirigim cada vegada més cap a una Andorra de dues velocitats, en la qual conviuran una minoria social privilegiada amb una majoria composta essencialment de treballadors.