Diversitat (II)

La diversitat funcional emana del moviment de vida independent i justament el mes de maig en el marc del Mes europeu de la diversitat a la Unió Europea, la diversitat en totes les seves facetes hi és present, com la cultural, la sexual, la biològica, l’ecològica i la lingüística, entre les més recurrents, i, per descomptat, també la funcional. Pel que fa a la diversitat funcional, l’objectiu és mostrar al món la importància de fer accions en línia amb una filosofia de vida independent i autonomia personal. Tots els països europeus se sumen a aquest esdeveniment, que vol visibilitzar les persones amb diversitat funcional que sol·liciten una inclusió real a la societat. L’any 2019, la Xarxa Europea de Vida Independent (ENIL) va elaborar un manifest públic on destaca qüestions crucials en què la Unió Europea ha d’actuar per millorar les vides de les persones amb diversitat funcional, com ara garantir que amb els fons europeus també s’inverteixi en la inclusió i no pas en la segregació, així com assegurar que tots els europeus puguin circular lliurement dins de les seves fronteres. Això inclou assegurar-se que el transport públic sigui totalment accessible, sense necessitat de fer reserves prèvies, i poder acceptar una oferta de treball en un altre país i garantir la participació necessària de les persones amb diversitat funcional en els debats sobre com posar en pràctica la inclusió social. La vida independent és possible per a les persones amb diversitat funcional si tenen el control sobre les seves pròpies vides per poder triar i prendre decisions reals sobre on, amb qui i com viure, amb serveis accessibles i amb el consentiment lliure i informat per permetre a les persones amb diversitat funcional la seva vida diària. La vida independent també requereix que l’entorn construït, el transport i la informació siguin accessibles i que hi hagi disponibilitat d’ajuts tècnics i accés a l’assistència personal.