La por als acords

La setmana vinent es tanca la ronda de sessions informatives a la ciutadania sobre l’Acord d’associació que durant tot el mes de maig i principi de juny s’han fet per les diferents parròquies del país. Un acord és, en principi, un fet positiu, una unió entre dos o més persones, en aquest cas entre Andorra i Europa; un pacte pel qual cessen desavinences, dissentiments, discrepàncies. Haver-hi acord entre diferents vol dir entendre’s, consentir, reconèixer. És allò que antigament es feia: jo et dono això i a canvi tu em dones allò; o jo et deixo fer això i tu em deixes fer allò, intentant ambdós parts sortir-ne beneficiades. I cadascú ja sabrà si li convé o no l’acord, però aquest possible acord genera por, com si fos l’opa del BBVA al Sabadell, que més que un tracte entre dos parts és una absorció, perquè Europa és més gran i els grans fan por. I per aquesta tendència al pessimisme, pensem en tot el dolent que ens arriba d’Europa i pensem que ens arribarà a nosaltres, i ens agafa encara més por i ja sabem que la por és l’enemic de la raó, i ens fa pensar que un acord potser és assimilació i la por pot fer dir coses que s’allunyen de la realitat i ens fa dir coses que no volem i espero que no pensem. Em refereixo a expressions que em provoquen una forta revulsió, com “entrarà tota la xusma”, perquè no entenc que un ésser humà pugui pensar que hi ha altres humans que són xusma, on és el límit que defineix el que és xusma i el que no ho és; jo soc xusma? Està clar que els termes xusma o galiot ja han perdut el seu significat originari (aquell qui estava condemnat a remar a les galeres per ser gent baixa o vil i, fins i tot, suposo que hi havia algun innocent condemnat). Ja no som en temps de galeres! Evidentment, no podem llegir els més de 600 folis de l’Acord d’associació, però sí que podem informar-nos mínimament sobre els nostres dubtes, llegir, escoltar, reflexionar… I aleshores decidir si ens convé o no l’acord amb els nostres veïns.