Gaza: humans com tu i jo

El 7 d’octubre de l’any 2023, Israel va viure un atac del grup terrorista Hamas que va deixar uns 1.400 morts de manera indiscriminada i va emportar-se unes 250 persones com a ostatges. Condemno aquest acte, amb tota la força possible –que sé, és insignificant–.

El 13 d’octubre, el govern d’Israel, després d’haver bombardejat ja el territori de Gaza i d’haver-lo segellat, demana a la població de Gaza de desplaçar-se vers el sud de la franja –es parla de més d’1.500.000 persones d’una població total d’uns 2.500.000 en un espai més petit que Andorra–.

Després, l’exèrcit entra a Gaza, primer al nord, després, al sud. Hi arrasa escoles, hospitals...!

És evident: no es busca justícia, es busca més aviat venjança. A hores d’ara, els morts palestins –indiscriminats també– sobrepassen la ratlla dels 45.000!

Tot i saber que de poc serveix, ho condemno també, amb la mateixa força. Sento la necessitat de cridar-ho, davant el silenci vergonyós de les democràcies occidentals soi-disant defensores d’uns valors que –trobo– cada dia que passa obliden més!

El fiscal del Tribunal Penal Internacional, Karim Khan, va presentar una demanda d’emissió d’ordre de detenció contra el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu i quatre persones més, tres d’elles dirigents del grup terrorista Hamas. Es tracta d’un senyal fort, com ho és també, en un moment com l’actual, l’emès per Espanya, Irlanda i Noruega reconeixent l’estat palestí.

És important moure fixa per mirar de fer callar les armes i frenar, si no parar, la destrucció de tot un poble que viu des de fa dècades en unes condicions més que deplorables. I no hi val el xantatge de l’Holocaust. Dir que el govern d’Israel es passa el dret internacional pel forro, que hi ha indici de genocidi, no és ser antisemita, només és dir el que hi ha!