Piulades intoxicades

Fa uns dies vaig contestar a unes piulades a X ( Twitter) perquè no podia quedar-me de braços plegats en veure un seguit d’afirmacions i sentències. Missatges tàntrics –dels patològics– acompanyats dels palmeros habituals.

Un bon amic em va dir que no s’havia de fer cas, són “trolls covards” incapaços de donar la cara i que només cerquen crear un ambient de conflicte permanent. Els perfils amb noms poca-soltes i alguns de patriòtics –amb força tuf d’extrema dreta– que s’ofenen quan els dius que defensen la democràcia quan allò que volen és fer-la desaparèixer. Són ofensius i sempre volen tenir la darrera paraula i es fan els ofesos quan els contradius. Tenen un sentit de superioritat extraordinari: ho saben tot i tenen la veritat absoluta, sense argumentar. Som sempre els altres qui ens hem de justificar i estem equivocats.

El problema és que força persones es queden amb les seves “piulades”, ja que no dediquen temps a informar-se sobre el fons de la qüestió. I què fem davant d’aquesta desinformació, de dades falses i tergiversades? Sota el dret a expressar-se lliurement, contaminen, fereixen i insulten.

Alguns mitjans de comunicació faciliten espais, des de l’anonimat, per opinar sense criteri i jutjar sense coneixement, sense fer cap aportació al debat. Ens ha de preocupar l’impacte que poden tenir per a una part important de la població i la influència sobre les seves opinions i la construcció d’idees i valors –només cal veure els darrers resultats electorals a Europa–.

Tota aquesta gent és conscient del que està fent? Hauríem de ser prudents amb les nostres opinions i sotmetre-les a la llum d’una autocrítica per sospesar el seu contingut i valorar les seves conseqüències. Com diu José Antonio Marina “el dret a opinar és respectable, però no les opinions: aquestes poden ser imbècils, injustes o abominables”. No sé vostès, però jo em vull lliure d’aquestes intoxicacions.