La cultura de l’esforç

Sentim sovint que els joves ja no tenen cultura de l’esforç. No es pot generalitzar i m’atreveixo a dir que no és una qüestió exclusiva de l’edat. En els adults també es pot observar una davallada, no precisament per una voluntat pròpia, sinó com a resultat de la societat en què vivim.

Ens trobem en un moment en què tot és immediat i les recompenses són ràpides. Ens assabentem de les notícies pràcticament de forma instantània. Internet i la intel·ligència artificial ens estalvien haver de fer la recerca d’informació, i les comunicacions són immediates. La tecnologia també ens ha permès fer la feina de forma més productiva, eficient i còmoda. Per una altra banda, dediquem més temps a altres qüestions que les estrictament laborals o escolars. L’augment d’activitats genera més estrès, però també ens resta temps per a les tasques que requereixen més dedicació. El peix que es mossega la cua.

En canvi, són molts els beneficis de l’esforç. Aplicar-se en una tasca permet fomentar altres valors com la perseverança, la paciència, la constància, la dedicació, la motivació o la disciplina. Les coses que més apreciem són sempre aquelles que ens han representat un esforç i han requerit persistència per aconseguir-les.

Els temps han canviat i els avenços ens ho posen cada vegada tot més fàcil, però no podem deixar perdre els beneficis de l’esforç, en l’àmbit personal i per a la societat. És important fomentar-lo, sense per això fer sacrificis innecessaris.

L’estímul de l’esforç és responsabilitat de l’educació, però també de les famílies, que tenen un rol molt important per reforçar l’autoestima o la responsabilitat personal. Entre tots, cal establir hàbits, rutines, inculcar la constància, celebrar els esforços i donar la mateixa importància a l’afany que als resultats. És determinant que tots siguem un exemple per als més joves, per tal que vegin que les dificultats formen part dels processos.