Vides provisionals

Gabriela Adamesteanu és una excepcional escriptora romanesa que explica, a través dels seus llibres, una història fascinant del que va ser la vida quotidiana en un dels països amb règim comunista, com va ser la Romania governada pel Conducator Nicolae Ceaucescu. Efectivament, res se sabia a Occident de com es vivia sota una dictadura ferotge, on la vida privada estava sotmesa a una constant intromissió política per part de la temuda Securitate, la policia que controlava fins a l’extenuació el dia a dia dels ciutadans. Una burocràcia infinita, una sospita permanent i una propaganda asfixiant suposava un autèntic calvari per a la gent que només intentava sobreviure en un sistema ineficient i paranoic. El llibre es refereix a la Romania comunista, però no cal dir que es pot estendre a qualsevol dictadura totalitària de les que avui dia hi ha exemples arreu.

A Vidas provisionales (Editorial Acantilado), l’autora descriu una relació extramatrimonial viscuda pels dos protagonistes sota una ombra permanent de sospites i delacions entre amics i fins i tot familiars. Amb un estil hiperrealista i rigor històric, Adamesteanu escriu un esplèndid relat sobre el que podríem definir com una educació sentimental en el comunisme. Aquest llibre té la seva continuació a Fontana de Trevi, de la mateixa editorial, en què reflecteix la vida de les mateixes persones una vegada ha caigut el règim, després del tràgic derrocament del matrimoni Ceaucescu.

Uns llibres recomanables en aquests temps en què sembla que els valors que encarnen la democràcia i la llibertat són menyspreats constantment, sense tenir en compte el que està en joc. En aquest sentit, res més adient que recordar el que va dir el gran Garri Kaspàrov, que va patir personalment els estralls d’una dictadura totalitària: és bo que ara tinguin opinions sobre el comunisme, perquè una vegada que estàs vivint en ell ja no pots tenir una opinió al respecte.