Europa, on vas?

Encara que si pensem en interessos polítics, econòmics o estratègics, Andorra és insignificant per a Europa. Tanmateix, la manera com Europa tracta la diversitat de comunitats polítiques que componen el continent europeu és un reflex dels seus valors i objectius.

Fa una dècada, em semblava bé fer un acord amb la Unió Europea. Jean-Claude Juncker i Toni Martí, reunits, mostraven uns dirigents de la UE flexibles. Europa va mostrar un tracte respectuós negociant la llibertat de circulació de mercaderies. Alhora, França va signar un conveni de no doble imposició, excel·lentment negociat per Saboya i Cinca. Europa i els grans estats respectaven les petites comunitats polítiques d’Europa.

Amb el Brexit, la guerra d’Ucraïna i l’esclerosi econòmica del mercat únic han canviat les prioritats de la Unió Europea. Ara, s’han de posar aranzels, centralitzar políticament la Unió, fer molta despesa pública i militaritzar-se. Sembla que els valors fundacionals del projecte europeu se n’han anat en orris. Si la Unió avança com ho volen fer als informes de Letta i de Draghi, es necessitaran tants diners que un pròxim pas probablement serà posar fi a l’autonomia jurídica i fiscal dels petits estats d’Europa. Així es voldrà concentrar i controlar tot el negoci financer a les capitals centrals d’Europa. L’acord d’associació sembla un precedent cap aquí.

El darrer tram de negociació de l’acord d’associació ha estat indigne d’una organització política seriosa i fiable. Hem viscut cartes insultants d’un responsable de la supervisió financera europea filtrades interessadament a la premsa, preses incomprensibles per acabar i condicions molt dures d’homogeneïtzació i de destrucció de la sobirania andorrana.

Pel bé d’Europa aquest no és el camí, per això votaré que no. Jo vull una Europa que s’uneixi en el respecte a la diversitat, que doni pluralisme d’elecció als seus ciutadans i que respecti els seus valors fundacionals.