Un estadi per al Nahuel

El president del comitè organitzador dels Jocs dels Petits Estats, Xavier Espot Miró, va assegurar fa uns dies que els Jocs dels Petits Estats del 2025 havien de ser els “jocs de tot un país”. També assegurava que les previsions del COA passen perquè al desembre totes les instal·lacions estiguin ja finalitzades. Poc es devia esperar el senyor Espot Miró que el cònsol d’Andorra la Vella es posés en situació d’alarma per la falta de pressupost per acabar les obres de l’estadi Joan Samarra. Portem setmanes, per no dir mesos, parlant de com, quan i on ha de jugar l’Andorra i el VPC, així com les millores que s’han de realitzar a l’Estadi Nacional o a Prada de Moles. Fora bo recordar, però, que en tot aquest embolic hi ha també la gent de l’atletisme andorrà que fa tant o més de temps que reclama el que merescudament s’ha guanyat.

Sempre he estat defensor de demanar exigència a les federacions, clubs i esportistes. Ho defenso també en matèria de les places d’universalitat, per a les quals seria bo la implementació d’un sistema de mínimes propi i específic per a Andorra que serveixi per fiscalitzar la tasca d’esportistes i federacions alhora que se’ls dona oportunitats reals per poder anar als Jocs Olímpics, tot aprofitant l’avantatge que té el Principat.

En qualsevol cas, l’atletisme andorrà ha complert amb escreix en els darrers anys. Si més no, Nahuel Carabaña ha estat la punta de llança de l’esport rei de qualsevol esdeveniment olímpic. En conseqüència, seria impensable que l’Estadi Joan Samarra no estigués en perfectes condicions per acollir la prova del 2026. No importa qui pagui –la qüestió del finançament dels comuns ja seria per quelcom que va més enllà d’aquesta columna–, però que es pagui.