Diversitat (IV)

Vull concloure amb aquesta sèrie d’articles d’opinió parlant sobre la diversitat, i en concret sobre la diversitat funcional. Soc una ferma defensora de la vida independent. La diversitat funcional, si té una característica, és la que per definició arriba en afectació a tota la societat des del seu naixement fins a la seva mort. A més de quedar establert a la mateixa Convenció Sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, signada i ratificada pel Govern d’ Andorra i que en el seu preàmbul també reconeix la diversitat de les persones amb discapacitat i també manifesta de manera clara que l’assistència personal és el servei que més s’adapta als nostres drets, ningú hauria de quedar exclòs en l’ús per poder gaudir dels seus drets com a persona a tenir assistència personal i a una dotació pressupostària real per tenir tanta assistència personal com sigui necessària. Si fem números i calculem el que suposa la despesa d’una institució reclutòria i un pis assistit ens posaríem les mans al cap i a la butxaca a més, i ho torno a repetir, és un dret, el dret a escollir com vull viure la meva pròpia vida.

La Sra. Heumann va ser una líder de drets civils reconeguda internacionalment i una ferma defensora de totes les persones desafavorides, per això, les paraules de Judith Heumann a Memòries impenitents d’ una activista pels drets de les persones amb diversitat funcional ressonen més fort que mai i ens recorden que encara queda molt per revindicar i poc per celebrar, i subratllava que quan altres persones et veuen com un ciutadà de tercera, la primera cosa que necessites és creure en tu mateix i saber que tens drets, i el següent que necessites és un grup d’amics per lluitar.

El camí per arribar a situar-nos en igualtat de condicions està sent llarg i tediós però hem de seguir lluitant pels nostres drets i per una vida digna plena i totalment inclusiva.