El Roser d’Ordino

El que va començar com una festa religiosa amb missa, processó i la plega de roses s’ha convertit en una festa popular de renom no sols a la parròquia ordinenca, sinó arreu del país. El jovent deixa per uns mesos els estudis, els projectes i organitza la festa en què tots tenim cabuda, petits i grans. Inevitablement, tothom també comença a parlar de les vacances, perquè qui més qui menys gaudeix d’uns dies de descans. Per no posar-me massa bucòlica, fullejo el diari i, encara que ja sabem que el drama ven més que les bones notícies, això no impedeix que el que llegeixo no sigui gens mentida. El debat entre Trump i Biden mostra el millor del que molt probablement serà el nou president d’EUA: aquella teoria que els immigrants, com si es tractés d’una altra espècie, com si no fossin humans, són la font de tots els mals. I no és pas l’únic. Sense anar més lluny, el que sento cada cop més sovint és que l’Acord d’associació amb la UE deixarà entrar tothom, com si aquest tothom no fossin gent com nosaltres, com si la immigració fos un mal que cal prevenir. I fem cas omís als estudis que constaten que el 97% de la població viu al país on va néixer, i que no hi ha cap evidència que la immigració mundial s’estigui accelerant. Com també s’oblida que el 1924 la Declaració de Ginebra va reconèixer els drets específics dels infants, aquests infants que moren a Gaza mentre la resta de països del món no hi fan res. També llegeixo que han condemnat a 7 anys de presó Huang Xueqin, una periodista activista del #MeToo i que animava les dones xineses a denunciar l’abús de poder masculí, perquè la situació de la dona ha millorat, sí, però encara continua el tracte diferent de persones pel fet de ser dones. No és un tema arranjat si encara s’han de fer polítiques per evitar l’escletxa salarial entre homes i dones, per exemple. Sembla que tothom sap què és el bé, però el problema sorgeix quan no podem posar-nos d’acord sobre què és el mal. Visca el Roser d’Ordino.