Gràcies!

Un 28 de març de fa set anys, m’estrenava amb el meu primer article d’opinió, en què parlava de la solidaritat, com es podia definir i com la veien els i les adolescents. Parlar sobre solidaritat, cooperació internacional, ONG i el tercer sector, infància i adolescència, sostenibilitat i altres temes socials va ser l’objectiu que em vaig marcar aquell dia i que he procurat mantenir durant aquests anys.

Acabava aquell primer article dient que “si tots fóssim més solidaris en el nostre dia a dia i en petits detalls, la nostra societat seria molt millor”. I ho continuo defensant.

En aquests prop de 190 articles, espero haver-vos transmès la meva visió de la solidaritat, de la importància de posar les persones en el centre, en totes aquelles decisions que hem de prendre o que s’han de prendre a tots els nivells i en tots els àmbits.

I avui, que és el meu darrer article, només us vull agrair que m’hagueu estat llegint durant tot aquest temps, us vull donar les gràcies pels vostres suggeriments, que m’han ajudat a trobar altres temes per tractar, i també els vostres comentaris constructius i diversos perquè no tots pensem igual, però només acceptant aquesta diversitat i tenint en compte els diferents punts de vista, pensin igual o diferent de nosaltres, podrem avançar com a societat cap a una de més inclusiva, sostenible, participativa, justa, equitativa i igualitària.

No estic segura de, si a través d’aquesta modesta columna d’opinió, hauré aconseguit que la solidaritat i els altres temes socials, com la salut mental, la violència cap als infants, les injustícies i iniquitats, properes o llunyanes, s’hagin posat sobre la taula i ens hagin fet reflexionar a tots plegats i ens hagin empès a actuar. Per poc que hagi estat així, ja em dono per satisfeta, i de nou, us agraeixo que m’hagueu acompanyat tot aquest temps i ha estat un plaer per a mi haver-lo compartit amb tots vosaltres.

Moltíssimes gràcies i fins sempre!