La bona alternativa?

Els resultats de la primera volta de les eleccions legislatives de França de diumenge passat eren ben previsibles. El creixement de l’extrema dreta al llarg dels darrers comicis, els resultats de les eleccions europees, el descontentament de la població francesa i totes les enquestes ja preveien aquests resultats. Alguns dels votants del partit de Le Pen verbalitzen que cal un canvi. Però, és realment l’extrema dreta l’alternativa que necessita França?

El país gal, com d’altres països d’Europa, està veient com creixen les desigualtats, com la inflació retalla el poder adquisitiu dels treballadors. S’hi afegeix la problemàtica de l’habitatge i la disminució de la seguretat. Algunes reformes aprovades han estat mal viscudes pels francesos, com la polèmica reforma de les pensions.

Davant d’aquestes dificultats, els votants busquen alternatives que asseguren defensar els seus interessos i es tornen més nacionalistes. Si apareix un partit que promet canvis radicals, la recuperació dels drets i de la França perduda, garantir la seguretat i el treball, i tot això amb un assenyalament cap a la immigració com un dels principals problemes del país, doncs ja tenim la fórmula guanyadora. Però, possiblement, molts d’aquests francesos que han optat per aquesta alternativa han obviat els discursos més racistes del partit Reagrupament Nacional, com la lluita contra la immigració o la voluntat de prohibir el vel en els llocs públics.

En totes les eleccions cal fer una bona lectura dels resultats i analitzar les motivacions dels vots. Algunes vegades guanya la continuïtat perquè l’elector ja està conforme amb el que té, altres cops guanya el mal menor quan cap dels partits satisfà, i a vegades el votant busca un canvi radical. El descontentament dels francesos és important i ens recorda la importància dels polítics de vetllar per una bona qualitat de vida dels seus ciutadans i garantir els drets fonamentals.