Valentia i coherència
El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va viatjar divendres a Moscou per reunir-se amb el president Vladímir Putin, fet que va causar indignació a Europa. Orbán va ser el primer líder de la UE que va visitar Moscou des de l’abril del 2022 i el seu viatge va ser encara més controvertit perquè Hongria acaba d’assumir la presidència rotatòria del Consell de la UE. Córrer per anar a veure l’autòcrata Putin és inacceptable: si Hongria vol formar part del Club de la UE per rebre la seva generosa ajuda, ha de compartir els valors dels altres membres.
Malauradament, cada cop són més els països que no han gaudit d’eleccions lliures des de fa dècades, que es pronuncien a favor de la invasió de Putin, sigui per aconseguir petroli barat o per posicionar-se contra el món lliure. Però Andorra és un país democràtic, per què aquesta obsessió de l’oposició per la neutralitat en aquell conflicte?
Aquesta posició és immoral i covarda. També planteja la pregunta: per què el vot d’Andorra a l’ONU no hauria de comptar tant com el de qualsevol altre país?
De fet, la constitució d’Andorra no menciona la neutralitat. La història recent mostra que Andorra, a més a més, sovint ha emès vots a l’ONU que no són “neutres”, com va fer repetidament començant el 2003 durant les guerres de l’Iraq! Podem confiar en un líder de l’oposició que intenta basar la política exterior d’Andorra no en la història i l’ètica sinó en un himne, que només esmenta la neutralitat entre els seus veïns, França i Espanya? No ha percebut aquí l’oposició la ironia, és a dir, quin tipus de vida –o manca de– podrien portar si representessin l’oposició política a Rússia en lloc d’Andorra?
El meu consell a aquests líders de l’oposició –que sospito que mai han passat una nit a Moscou–: feu un esforç per trobar-vos amb els partits de l’oposició de Rússia i fins i tot d’Ucraïna i demostreu que sou capaços de tenir posicions valentes en sincronia amb els valors dels nostres veïns, ja que està en joc el futur de tot el continent. Admetre haver-se equivocat –a mesura que el món s’està polaritzant i es torna cada cop més violent– seria una mostra d’intel·ligència, no de debilitat.