Societat malalta

No hi ha ni un dia en què no s’escoltin o es llegeixin notícies que mostren que la nostra societat està malalta, ja que augmenten de forma incontrolada les conductes incíviques, fraudulentes i fins i tot violentes.  En efecte, i només basant-nos en fets ocorreguts aquestes darreres setmanes, podem citar, d’entre una multitud d’exemples, el cas d’un grup d’adolescents que van fer malbé diversos cotxes en un aparcament comunal, el d’una treballadora que va robar gènere o diners a l’empresa on treballava, o encara diferents casos de violència de gènere. I el més preocupant per a aquesta darrera casuística són les dades que Govern va oficialitzar dilluns, quan va comunicar que durant aquest primer semestre s’havien atès 209 casos de violència de gènere, dels quals 90 eren nous. La nostra societat està malalta, però no es tracta d’una patologia incurable, sempre que se cerquin les causes reals i s’apliquin els remeis adequats. No s’hi val a dir que els adolescents no estan controlats suficientment pels progenitors, que són maleducats o que aquests adults que trepitgen el marc legal només mereixen ser castigats tal com preveu el nostre ordenament jurídic.

Cal buscar per què es donen aquestes conductes, analitzar quines problemàtiques generades per la nostra societat les potencien i proposar-hi solucions adequades. I no cal buscar gaire lluny, només cal observar com la nostra forma de viure i les problemàtiques socials del nostre entorn influeixen en aquestes conductes disruptives: pares que tenen dos o tres feines per poder arribar a final de mes, desil·lusió de la nostra joventut, ja que tenen cada vegada menys perspectives de futur, sigui per temes laborals o pel simple fet d’allotjar-se, manca de comunicació a causa de l’ús important de les pantalles, etcètera. En conclusió, per curar la nostra societat cal potenciar el benestar social. I crec que encara tenim molta feina al davant.