Imagina’t algú

Imagina’t algú no governat per les expectatives alienes ni esclau de la culpa. Algú que viu plenament el present, acollint allò desconegut i delectant-se en l’aventura de l’existència.

Imagina’t algú que no es distreu amb penediments ni ansietats del futur. Al seu lloc, abraça cada moment amb acceptació i curiositat. Aquesta no és una negació de les dificultats, sinó una afirmació que cada obstacle és una oportunitat per al creixement i l’aprenentatge.

Imagina’t algú que anhela la intimitat, però no a costa de la independència. Reconeix el valor de les relacions i l’amor, però defensa la necessitat de cada persona de prendre decisions pròpies i viure la seva vida a la seva manera. Amb equilibri d’afecte i autonomia.

Imagina’t algú que és amo del seu propi camí, sense sentir la necessitat de complaure els altres ni buscar-ne l’aprovació. Sap riure, fer riure i trobar l’alegria a les petites coses. No riu dels altres, sinó amb ells, compartint la felicitat i l’absurditat de la vida.

Imagina’t algú en el qual l’autoacceptació i el respecte per un mateix es manifesten de manera profunda. Coneix el cos, l’accepta tal com és i no s’amaga darrere d’artificis. No es queixa del que és inevitable, com el clima o les onades del mar, sinó que es delecta en allò que la vida li ofereix.

Imaginat algú amb molta resiliència emocional. Els problemes no l’immobilitzen; al seu lloc, els veu com a desafiaments a superar. La seva autovaloració no és amenaçada per les dificultats externes, sinó que s’enforteix en afrontar-les.

Imaginat algú que no s’enreda en xafarderies ni en crítiques malintencionades. Està massa ocupat vivint la seva vida i donant el millor de si mateix. No necessita aplaudiments ni ostentació; en canvi, troba satisfacció en les pròpies realitzacions.

Imagina’t algú que no cerca la felicitat, simplement la viu. Comprèn que la felicitat no és una fita a assolir, sinó un estat natural que sorgeix de viure autènticament.