L’apocalipsi

El concert que enguany obria el Festival de Música Antiga dels Pirineus va ser El cant de la Sibil·la i la Balada del somni, interpretats per Hirundo Maris (Arianna Savall i Petter Udland) i Noctes Cor de Cambra i en un marc, la catedral de Santa Maria d’Urgell, que trasllada a temps antics i, com els d’ara, confusos i foscos. El cant de la Sibil·la ve de l’antiguitat, amb les primeres traces musicals al s. XIV. És el cant de l’apocalipsi, la mort d’un món i el naixement d’una nova era.

L’Apocalipsi de Joan o Llibre de les Revelacions és l’últim llibre del Nou Testament que s’escriu quan s’intensificaren les persecucions romanes contra els cristians. És una obra profètica i simbòlica sobre la fi del món. Aquesta revelació descriu la lluita del Bé contra el Mal: la batalla final entre les dos forces, triomfen els exèrcits celestials, culmina amb el Judici Final, que premiarà els bons i els justos i castigarà els malvats.

Mentre l’escoltava recordava les terribles imatges d’Israel contra el poble palestí a la franja de Gaza, la invasió russa d’Ucraïna, els conflictes armats a Burkina Faso, Somàlia, Sudan, Iemen, Myanmar, Nigèria i Síria enquistats i que provoquen el desplaçament de milions de refugiats; la diàspora de comunitats senceres expulsades dels seus territoris (com Nagorno-Karabakh a l’Azerbaidjan) i els desplaçaments forçats per raons ambientals (Colòmbia, Senegal, Vietnam); la pobresa i la desigualtat creixent; la salut mental d’infants i joves; la irrupció que adquireix a les nostres democràcies la ultra dreta o l’extrema dreta amb el seu posicionament autoritari, ultranacionalista, xenòfob, homòfob i antifeminista.

Estem en un impàs de canvi ple d’esperança, les victòries d’un laborista i advocat de Drets Humans a Anglaterra i del Nou Front Popular a França em reconforta i em reafirma la idea que les polítiques públiques transformadores, redistributives i que garanteixen les mateixes oportunitats per a tothom són l’antídot a l’extremisme i al populisme.