Frenar el feixisme

Els residents francesos que van votar majoritàriament a la primera volta de les eleccions legislatives gal·les per la candidata de l’extrema dreta de Reagrupament Nacional, el partit que encapçala la ultradretana Marine Le Pen, no van sortir gaire contents dels resultats de la cinquena circumscripció de residents francesos a l’estranger de la qual forma part a Andorra amb Espanya, Portugal i Mònaco. Es van quedar amb un pam de nas. Els residents d’aquests tres darrers països van frenar el feixisme, ja que a la primera volta de les legislatives van impedir que la ultradreta es pogués presentar a la segona, cosa que anul·lava l’opció que el diputat de la cinquena circumscripció de residents a l’estranger fos de Reagrupament Nacional. Amb pitjor cara es devien quedar quan van sortir les estimacions de vot de les eleccions que hores després es van tornar en resultats definitius. Primer amb la victòria del Nou Front Popular, l’esquerra francesa reunida per aturar el feixisme. I després amb el tercer lloc final superats també pel partit del president de la República i Copríncep francès, Emmanuel Macron. Ells, que es pensaven que aconseguirien la majoria absoluta, que ja havien estat prou blanquejats per ser un partit de govern, es van quedar molt lluny de tocar poder. Han tret deu milions de vots, sí, una xifra que fa por i que fa pensar. Però França ha continuat frenant la ultradreta una elecció més. Una fita que han aconseguit els francesos, però que en altres països d’Europa no s’ha pogut realitzar. És el cas d’Itàlia, on la dreta populista –és així com li’n diuen– de Giorgia Meloni fa gairebé dos anys que està en el poder i que va guanyar les eleccions europees el juny passat. A Espanya l’extrema dreta ja ha arribat per quedar-se i al Parlament català ha aterrat amb força amb la irrupció de la feixista Aliança Catalana.

I a Andorra, més enllà dels residents francesos que han demostrat que sí, té cabuda un partit d’extrema dreta? El populisme ja ha entrat al Consell General però no defensant les polítiques ultres dels partits europeus més enfilats a la dreta. Quin camí tindria l’extrema dreta a Andorra? Ara per ara és una incògnita. Però fa por pensar que pugui aterrar al Principat, un país amb una idiosincràsia particular.