Nous rècords de turisme

Ja fa molts anys que es parla de massificació del turisme, de la necessitat de cercar un model sostenible, de la voluntat de desestacionalitzar i descentralitzar el visitant o la cerca d’un turisme de qualitat. El terme turismofòbia també fa temps que és notícia en algunes ciutats que pateixen les molèsties o els impactes negatius del turisme de massa.

Moltes han estat les iniciatives que s’han aplicat en ciutats massificades per mirar de reduir els impactes i preservar el patrimoni de les ciutats: introducció de taxes turístiques, limitacions del nombre de visitants en alguns llocs d’interès, limitació de les llicències dels allotjaments turístics, promocions fora de temporada o el desenvolupament de noves rutes i atraccions fora dels centres turístics.

Però, superat l’impàs de la pandèmia, el turisme torna a batre rècords. L’aeroport del Prat ha superat un nou rècord en tancar el primer semestre del 2024 amb més de 26 milions de passatgers. L’Organització Mundial del Turisme preveu que aquest any la indústria turística internacional recuperi les xifres prepandèmiques. Ciutats com Barcelona o Girona han tornat a viure manifestacions en contra dels impactes dels visitants. Les protestes ja no són només per les molèsties de les massificacions sinó que se centren en qüestions més fonamentals com la dificultat per l’accés a l’habitatge.

Potser s’han observat algunes tímides millores però, ni les taxes turístiques, ni la limitació de les llicències de pisos turístics estan resolent les massificacions ni el gran repte d’equilibrar els beneficis econòmics del turisme amb la vida dels ciutadans. Els destins turístics tenen molt clara la necessitat de reduir els impactes del turisme, però el creixement de les xifres evidencien la insuficiència de les mesures i una certa hipocresia amb la cerca d’un model sostenible. La voluntat de viatjar per oci és massa gran per limitar-la amb unes mesures estèrils.