El NO per por de ser millors

Atenta a les reaccions després de la presentació de l’avaluació de l’estudi d’impacte, no deixa de sorprendre’m aquesta por de ser més competitius, més moderns, més forts, més garantistes, o més adaptats a l’entorn. L’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea s’ha negociat per proporcionar beneficis significatius amb una major diversificació econòmica, permetent l’accés a un mercat molt més gran. L’estudi d’impacte el que demostra amb dades és que el text acordat compleix aquest objectiu. L’Acord és una eina per diversificar i créixer, o no, segons el que en cada moment nosaltres decidim fer. Queda palès en l’estudi que aquest creixement no només beneficiarà les grans empreses, sinó també les petites i mitjanes empreses andorranes, que podran accedir a nous mercats i oportunitats de negoci. Com ja sabem, el creixement d’uns impulsa el creixement dels altres. A més, sembla que ningú pren en compte que la col·laboració amb agents més grans i potents també ens impulsa a ser més competitius, millorar els nostres processos, ser més eficient. La nostra nova llei de contractació pública està basada en els models de contractació de la UE, que ofereix vies de col·laboració publicoprivada molt potents i que, al país, encara utilitzem poc, però que servirà per establir aliances estratègiques amb entitats amb les quals molts ja voldrien poder treballar ara. És cert que és difícil accedir a certes contractacions en els països veïns, per les barreres indirectes internes que marquen precisament per protegir els seus sectors, però aquestes barreres són les mateixes que nosaltres podrem tenir per protegir els nostres sectors. Per aquesta raó cal visualitzar com podrà ser de productiu treballar en entorns més col·laboratius i amb bones aliances un model altament finançat per la UE.

Els dubtes cada dia estan més dissipats, i evidentment que serà un esforç, però crec que ara mateix el No a l’Acord sembla que únicament s’aguanta en la por de ser millors. És com tenir un examen al qual ni et presentes per por de no aprovar, quan el que cal és estudiar i fer els deures per superar-lo amb èxit. Amb una estratègia adequada i la col·laboració entre el sector públic i privat, Andorra pot assegurar-se un futur brillant i resilient dins del marc europeu. No deixem perdre aquesta oportunitat única.