Dependència tecnològica

El passat 19 de juliol una avaria informàtica mundial va provocar el caos en diferents sectors econòmics, com ara les aerolínies, les empreses ferroviàries, els bancs, els hospitals o altres companyies internacionals. Entre altres, durant unes hores, nombrosos avions no van poder enlairar-se (s’estima que uns 3.000 vols van haver de ser cancel·lats arreu del planeta), les agències de viatge es van veure en l’impossibilitat d’efectuar reserves per als seus clients o mitjans de comunicació van tenir nombrosos problemes per emetre contingut. Tot això demostra que les nostres societats actuals són massa dependents de les noves tecnologies, fins al punt que quan aquestes fallen la major part del temps no tenim plans alternatius que permetin minimitzar les pèrdues i els danys (o, quan existeixen, alenteixen els processos de forma notable). Tenim el que es podria anomenar una dependència tecnològica excessiva, i no parlo pas només de les empreses sinó que també es podrien incloure les persones, ja que cada vegada més costa prescindir d’elles. Només us donaré dos exemples, dels nombrosos que es podrien citar. Així doncs, què passaria si demà els sistemes de navegació dels nostres cotxes no funcionessin? O que els caixers automàtics dels bancs i els TPV de les botigues no permetessin retirar efectiu o efectuar cap pagament? Fa encara pocs anys no hauria estat un problema, ja que la majoria de nosaltres sabia llegir un mapa per orientar-se i preparar el seu recorregut a l’avançada, i sempre disposàvem d’efectiu a les butxaques. Actualment seria molt més complicat, ja que estem tan acostumats que les eines tecnològiques que tenim al nostre abast ens facilitin el nostre dia a dia que ens hem tornat “ignorants” en aspectes bàsics de la vida quotidiana. Tecnologia sí, pels beneficis que ens aporta, però cal ser conscients que això ens fa cada vegada més vulnerables i que cal saber també actuar en cas de no tenir-hi accés.