Tant d’enrenou per a res

Explica que és d’un poble a 200 quilòmetres d’Istanbul. El seu pare va emigrar per buscar una vida millor i després va tornar a la terra que el va veure néixer. I ell, ara, repeteix el que va fer el seu pare, però molt més lluny, en un país considerat del Tercer Món. Primer hi anava temporades per treballar i tornar, però amb la pandèmia va decidir establir-s’hi permanentment. Explica que Europa s’ha tornat molt individualista, que malgrat ser un país mediterrani, el seu, la gent ha canviat. Aquí, a l’anomenat Tercer Món, encara hi ha oportunitats. Ho explica palplantat enmig del seu petit restaurant de cuina turca que regenta davant un parell de joves, que, com ell, també, busquen la seva oportunitat. Tots en busquem. Com l’oportunitat, a dos bandes, entre el Govern d’Andorra i Grifols per obrir el principal centre d’investigació immunològica, el Pyrennees Immunology Research Center.

El que seria l’onzè centre d’R+D que posseeix a tot el món representaria per a Grifols uns avantatges competitius gràcies al sistema fiscal andorrà amb l’exempció de la tributació de dividends, un impost de societats prou baix respecte als altres països i un IGI que podria ser de l’1% pel fet de ser del sector sanitari. L’oportunitat per a Andorra: comptar amb un centre amb uns 50 investigadors més una quinzena de treballadors en l’administració del centre, a més de l’activitat com a centre de conferències, simposis i programes educatius. Evidentment, l’acord va generar desconfiances i pors, defensors i detractors; fins i tot, hi ha qui en va fer bandera. I, finalment, ni els que en van fer bandera en contra ni els que el defensaven com una oportunitat per al país s’han quedat sense tenir la seva part de raó, perquè ha estat Grifols qui ha decidit dissoldre anticipadament la joint venture constituïda per gestionar el projecte. És a dir, que Grifols ha decidit finalment que si hi havia oportunitat o no, aquesta no seria a Andorra. Tant d’enrenou per a res.