Constitució, l’article 52!

Estàs segur que el que dius no es pot dur a terme sense modificar la Constitució?

Fa dies que em dic: no vull saber res més de política. Intento parlar-ne tan poc com puc i miro de desviar les converses vers altres temes: cultural, mediambiental, científic o algun altre... Tot i que no deixa de ser una forma d’abordar-la des d’un àmbit diferent.

No fa gaires dies, en una reunió on s’estava parlant essencialment d’educació, arribats a cert punt, algú va plantejar la necessitat de canviar una Constitució que ja té 30 anys i no respon a les necessitats actuals.

No vaig poder-me estar de demanar a quines necessitats la Constitució no podia respondre. Davant de les respostes, un cop més, em vaig sentir repetir:

—Estàs segur que el que dius no es pot dur a terme sense modificar la Constitució?

La conversa se centrà sobre articles no desenvolupats i que, fent-ho, podien donar solució al que s’avançava. Sovint, no es tracta tant de la Constitució com de la manca de legislació pertinent. Finalment, però, vam arribar al punt neuràlgic: l’article 52! Efectivament. En aquest cas, el que no s’acceptava era el redactat de l’article: la meitat [...] s’elegeixen a raó d’un nombre igual per cadascuna de les 7 parròquies!

Cert. De tot el debat, l’únic punt que, efectivament, requeria una modificació de la Constitució: implica un canvi important quant a concepció de l’Estat.

Vaig insistir sobre la gran quantitat de possibilitats que hi ha de modificació de la llei electoral per intentar donar més força a l’elector, ja que semblava que era vers on anaven els trets, alhora que em mostrava més que reticent a una modificació del text constitucional que veig –pels temps, que corren marcats per una clara nostàlgia de temps passats– més com una obertura de la caixa de Pandora que com un pas endavant cap un camí d’entesa i respecte de les llibertats individuals i col·lectives.