L’ofici de docent

El diari BonDia publicava aquesta setmana una notícia relativa a la dificultat per cobrir les baixes i els permisos del personal del cos d’educació. Ser mestre o professor ja no és tan atractiu com temps enrere. El sindicat de l’ensenyament fa temps que alerta que els salaris són insuficients i les llargues durades dels interinatges no donen estabilitat als ensenyants que es troben en aquesta situació. Però, deixant de banda les condicions econòmiques i contractuals, l’ofici de mestre o de professor és cada vegada més exigent i s’està desprestigiant amb el pas del temps. Ser docent és una feina ben lluny dels seus estereotips.

A l’ensenyant se li exigeix cada vegada més tasques. Ha d’actualitzar-se a les noves tecnologies i a l’aparició de noves eines com pot ser la intel·ligència artificial. Els programes i els materials canvien amb els anys, seguint sovint tendències o modes, i requereixen l’actualització constant de les programacions. S’hi afegeix també una major burocratització en totes les tasques, des de la preparació de les classes fins a l’avaluació. Per altra banda, els mestres ja no compten amb la mateixa complicitat i confiança de les famílies que fa unes generacions i han d’adaptar-se als canvis d’estils de criança. L’augment del volum de feina i la disminució del prestigi social no afavoreix la voluntat de dedicar-se a la docència.

L’educació és fonamental per garantir unes futures generacions ben formades i preparades. D’aquí la importància que les escoles siguin capaces d’atraure els millors professionals, motivats i amb il·lusió per desenvolupar una feina molt vocacional i que pot ser molt gratificant. Els sistemes educatius es troben davant de grans reptes, com ara la necessitat de millorar els resultats de les proves PISA. Els responsables ja estan posant fil a l’agulla, però per aconseguir les millores és important que els docents recuperin el seu prestigi i se sentin valorats.