Creat:

Actualitzat:

Als vuitanta els governs Reagan als EUA i Tatcher a la Gran Bretanya consolidaven als països capitalistes el neoliberalisme, un pensament econòmic que tenia com a adversari principal l’estat del benestar, els principis bàsics del qual poden resumir-se en els següents quatre punts: que el dèficit del pressupost estatal és negatiu per a l’economia, ja que absorbeix l’estalvi nacional, augmenta els tipus d’interès i disminueixen les taxes d’inversió finançades pels estalvis domèstics; la intervenció estatal regulant el mercat de treball afegiria una rigidesa que dificulta el lliure joc del mercat, no permetent el desenvolupament econòmic i la creació de noves ocupacions; una protecció social garantida per l’estat del benestar augmenta el consum disminuint la capacitat d’estalvi de la població, i, finalment, que l’estat no ha de regular el comerç exterior ni els mercats financers. Durant el començament dels vuitanta les evidències estadístiques sobre l’oportunitat del neoliberalisme encara eren difícils de comprovar, encara que la seva retòrica ben articulada contra l’estat del benestar i una forta promoció d’aquestes idees les feien hegemòniques en diverses institucions i governs. A partir dels primers resultats estadístics va ser possible detectar les conseqüències econòmiques i socials d’aquest pensament. Una de les primeres constatacions d’aquestes conseqüències són els indicadors de creixement econòmic. És veritat que als anys vuitanta la taxa de creixement va ser superior a la dels setanta, però també va resultar inferior a la dels seixanta, quan les teories keynesianes també regien l’economia. Un altre indicador és la inflació. És cert que les taxes d’inflació es redueixen, la qual cosa és positiva, però que s’aconsegueix mitjançant unes polítiques fiscals i monetàries rígides, el descens dels preus de les matèries primeres en el mercat internacional i el creixement de la desocupació, que ajuda a reduir els increments de salaris. Si hi ha una conquesta clara del neoliberalisme és el creixement de les taxes de benefici nets dels empresaris.

tracking