Funerals en vida

Dins la disbauxa general que cada dia estem vivint a la nostra societat, constantment apareixen idees absurdes o estrambòtiques, per no dir paraules més gruixudes, que es duen a terme sense cap pudor. Em refereixo en aquest cas a l’última moda anglesa (quins podien ser, si no), que consisteix a celebrar funerals en vida, ja que així el presumpte finat pot escoltar els compliments i lloances dels familiars, amics i companys de feina envers la seva persona.

L’organització de l’esdeveniment ha arribat al punt de cobrar pel nombre de convidats, pel tipus de menjar que se serveix i per les activitats complementàries que es planifiquen, com si fos una cerimònia nupcial. Per acabar de coronar el pastís, també s’ofereix la possibilitat que el viu aparegui instal·lat en un fèretre i fins i tot contractar una sepultura (futura) al costat d’un personatge important (per exemple, Karl Marx), com si estar enterrat al costat d’algú de renom suposés un mèrit afegit. Evidentment, tot això a un preu d’or, que els protagonistes paguen encantats.

A banda de l’evident exercici de vanitat i egolatria que suposa la posada en escena de la pantomima, ens hauríem de preguntar com es pot organitzar un negoci al voltant d’aquesta pràctica, que és ofensiva no tan sols per a la gent amb creences religioses, sinó també per a tots aquells que tenen un sentit ètic de la vida.

Fernando Savater, professor d’ètica per la Universitat de País Basc, va afirmar que “després de tants anys estudiant l’ètica, he arribat a la conclusió que tota ella es resumeix en tres virtuts: coratge per viure, generositat per conviure i prudència per a sobreviure”.

Cap d’aquestes virtuts tenen els que contracten aquests serveis ni tampoc els que els ofereixen, imbuïts uns pel seu afany de lluir-se davant dels seus coneguts i els altres per guanyar diners, menyspreant així el que tenim tan arrelat a la nostra cultura: amb la mort no s’hi juga!