Llei 6/2024

La Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la la llengua pròpia i oficial, va entrar en vigor el 30 de maig passat, amb l’objectiu de garantir l’ús de la llengua catalana a Andorra. En el seu article tres, apartat primer, estableix que tothom té dret a ser atès i correspost en català en les seves relacions, siguin orals, escrites, presencials o telemàtiques per part, entre altres, de les administracions, serveis sanitaris i socials i de les empreses i comerços amb seu al Principat. Només amb aquest article tenim un llarg (i difícil) camí per recórrer. En efecte, encara avui en dia costa fer-se respondre en la llengua oficial del país per part de molts treballadors. I no parlo pas només de la restauració i del comerç, sinó que aquesta problemàtica afecta altres sectors, com ara els serveis sanitaris. Però continuem amb el redactat de la llei. En el seu article setzè regula que els noms comercials, les denominacions socials, els rètols d’establiments i la publicitat també han de ser impregnats de la nostra llengua. Aquí també hi ha molta feina a fer, ja que la retolació i la comunicació sovint no s’adeqüen al nou ordenament jurídic. Només cal mirar com s’utilitzen en excés termes anglesos en alguns aparadors com ara coworking, family office, coffee & bakery o healthy, encara que sovint es tracta de franquícies que els utilitzen en altres països més laxos amb l’ús de la seva llengua oficial (aquesta problemàtica també es dona amb altres llengües, com el castellà o el francès). I pel que fa a la publicitat, només donar-vos com a exemple un correu electrònic que vaig rebre fa poc d’una gran empresa de moda del país (suposo que tots els seus clients també el van rebre), en el qual m’anunciava amb més paraules angleses que catalanes la inauguració d’una nova botiga el mes de setembre. Com ja he dit, tenim encara molt camí per recórrer.