Les dos cares de l’agost

L’agost és sinònim de vacances. Tot i que al juliol hi ha menys gent a tot arreu i és més barat, la majoria fem vacances a l’agost, quan les ciutats es queden buides i ens atapeïm tots en aeroports i platges. Ens va la marxa. Els únics que continuen en actiu, desgraciadament, són les guerres i les crisis humanitàries. Aprofitem per desconnectar de les notícies, amb una sola excepció, però: els jocs que els grecs van començar a Olímpia l’any 776, que enguany se celebren a París, i ens meravellem del que encara som capaços d’aconseguir els humans amb el nostre propi esforç. Encara que el rànquing de medalles, com si es tractés d’una anàlisi politicoeconòmica, mostra la pugna entre dos grans potències: Estats Units i la Xina. Si en un moment d’avorriment donem un cop d’ull a l’actualitat, ens adonem que tot continua igual. Trump protagonista, amb les seves excentricitats i estirabots, en la cursa de llarga distància de les eleccions americanes. El xou durarà fins al novembre, tot esperant que Kamala Harris sigui la primera a creuar la meta. Cap al sud s’albira, per fi, la investidura d’un nou president amb les escenes de fons del fulletó protagonitzat per Puigdemont. Cap al nord, aprofitem el protagonisme dels Jocs Olímpics, malgrat que la vigilance orange també amenaça la rutina de les vacances. El nostre petit país, però, no està pas de vacances. Repetim un estiu molt calorós, amb tempestes i pedregades fortes conseqüència del canvi climàtic que Trump, entre d’altres, s’entossudeix a negar. I les nostres converses, com sempre, especulant si aquest any hi ha més o menys turistes, si cal o no això del Circ du Soleil… tot i que les dades oficials del 2023 asseguren que l’estiu passat ens van visitar 1,5 milions de turistes. I mentre esperem a tenir les dades de l’estiu que passa, ara el debat ja no és l’acord d’associació, sinó la convocatòria d’eleccions. I gires full, és un dir, i tornes a fer un glop a la cervesa, que ja se t’ha escaldufat.