Acord i política pública

Aquests dies he llegit l’Estudi d’impacte econòmic de l’acord entre Andorra i la Unió Europea que ha elaborat la consultoria KSNET per encàrrec d’Andorra Recerca + Innovació. Un treball complex amb una lectura que requereix un esforç gens negligible. Deixeu-me dir per començar que estic fermament convençuda que amb l’acord, amb el qual s’estableix un nou marc de relacions amb la Unió Europea, Andorra pot avançar, desenvolupar-se i progressar.

De l’estudi m’ha sobtat, entre altres aspectes –potser ho he entès malament– que s’analitzi l’acord com una política pública, així com un cert “determinisme econòmic i polític” en l’anàlisi. Entenem com a marc institucional el conjunt d’institucions, òrgans i organismes que s’encarreguen de l’organització, el funcionament i l’èxit dels seus objectius mitjançant l’adopció de normes. Les polítiques públiques són accions de govern amb objectius d’interès públic que sorgeixen de decisions sostingudes en un diagnòstic i una anàlisi de viabilitat per atendre i donar solucions a problemes públics específics.

Aquest acord defineix un marc institucional perquè es puguin desenvolupar polítiques públiques diverses segons les opcions polítiques que governin: una política liberal del “laissez faire” diferent –i oposada– d’una socialdemòcrata que treballa per estendre els principis de llibertat i igualtat a l’organització de l’economia i la societat. És a dir que, dins el marc d’una economia de mercat, cerca la satisfacció de l’interès general i de l’Estat del benestar mitjançant la redistribució de la riquesa.

Així doncs, no dependrà de l’acord el desenvolupament sostenible i pròsper del nostre país, sinó de les polítiques públiques que es dissenyin i s’implementin. El creixement, per exemple, dels sectors financers i de la construcció dependran només de les polítiques que ho possibilitin. Nosaltres treballarem, com sempre hem fet, per a una Andorra econòmicament i socialment justa.