Els Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics són una oportunitat per observar una gran varietat d’esports, que molt sovint només veiem en aquestes cites quadriennals. Es tracta d’un aparador de la dificultat i de l’espectacularitat de moltes disciplines esportives. Tots, poc o molt, ens alegrem de tenir representació del nostre país, ens sentim orgullosos i ens il·lusionem en veure els esportistes de casa nostra competint entre els millors del món. Enguany, a més a més, hem tingut l’ocasió de poder somiar en alguna medalla, recordant-nos que tot i ser un país petit, també tenim esportistes amb talent.

Durant aquests dies hem pogut apreciar els valors de l’olimpisme i dels esports en general. Hem pogut percebre l’esforç i el sacrifici dels atletes que han mostrat la seva alegria o decepció a l’hora de guanyar o perdre alguna posició. Hem pogut copsar l’esperit de superació, la disciplina, la perseverança, la competència amistosa, el treball en equip, la tolerància o el respecte. A nivell més polític, i en un món força polaritzat, els jocs són una ocasió per unir i promoure la pau, i hem pogut veure imatges emotives com el “selfie” en el podi del tenis taula entre els atletes de Corea del Sud i del Nord com a mostra d’amistat.

Per altra banda, m’atreveixo a dir que l’exposició mediàtica dels jocs pot ser un catalitzador per fomentar l’esport, servint de model o d’inspiració per a molts joves per decidir-se a practicar algun esport i combatre el sedentarisme.

Els jocs no estan mai nets de polèmiques. A París algunes de les controvèrsies han estat els costos, les dificultats de mobilitat de la ciutat, les repercussions negatives en el turisme, la qualitat de l’aigua del Sena, o la qüestionada feminitat de la boxejadora algeriana. Tot i això, la cita és una oportunitat per recordar els grans valors que hi ha en les competicions esportives o simplement en la pràctica de l’esport, i les contribucions positives en les societats.