Pel que em queda...

En política, si una cosa hem après és que al principi dels mandats, se sol fer tot allò que és clarament impopular, i si coincideix amb el segon mandat, cas del Govern i del comú escaldenc, hauríem d’esperar accions atrevides. El poc temps que els queda als convents hauria d’empoderar els màxims responsables.

L’assignatura pendent de Govern és pacificar el mercat de lloguer de l’habitatge. La llei Òmnibus obliga els propietaris d’habitatges buits a estar al mercat de lloguer, llei intervencionista i segurament amb poc recorregut. Podria ser el moment d’aplicar mesures més efectives, com la taxació del preu de lloguer per metre quadrat si està per sobre del recomanat.

A la parròquia de l’aigua, es possibilita el nou Pla d’Ordenació d’Urbanisme Parroquial d’Escaldes-Engordany 2024. Aquest permetrà la modificació tant en termes d’edificabilitat, alienació i qualificació, i donarà pas a nous espais alliberats al Clot d’Emprivat, això sí, no s’hauria de perdre el desenvolupament de la zona central de la parròquia. La viabilitat futura del comú pot ser dubtosa si augmentem les despeses fixes, sous i salaris, i tenim la principal font d’ingressos, la construcció, amb un estudi de càrrega màxima parroquial pendent, un espai finit, i un nou pla d’ordenació restrictiu.

Una de les primeres impressions que s’emporten els visitants del nostre país és la pulcritud dels carrers. Resulta difícil veure un paper o envàs a terra tant als carrers principals com a la muntanya. Hem adaptat encertadament la cultura suïssa en aquest sentit. Aprofitant la predisposició de la població, seria el moment d’avançar en matèria de reciclatge i no deixar-lo sols com una opció als més conscienciats. Recentment, he vist un para-sol amb una anotació “mi tela está hecha con 125 botellas recicladas” Els que reciclem voluntàriament comprovem que és fàcil arribar a emplenar una bossa diària d’envasos. Un para-sol per mes, aproximadament.