No hi ha amor d’estiu

A costa que em tornin a titllar de futbolero, aquest diumenge l’FC Andorra comença a posar-se en marxa amb el primer partit al camp de l’Athletic de Bilbao B. És el tret de sortida per als que ens dediquem a seguir els esports del país perquè la primera pilota que es posa a rodar és la del futbol –òbviament enguany amb permís dels Jocs Olípics–.

Ja em perdonareu però aquest any m’he il·lusionat. Deu ser que no hi ha hagut amors d’estiu –no defallirem fins al final– però realment la pinta que fa la temporada que encetem és bona. Com a mínim la teoria diu que l’Andorra hauria de ser capaç de guanyar més vegades de les que perdrà aquest curs i, per tant, hauria d’estar en la lluita per l’ascens.

També us dic que la lliçó ja està apresa: expectatives baixes, que després sinó la cosa fa molta pujada. Així que no sé si és massa aviat per posar objectius a l’equip, però sí que està clar que seria un error marcar l’ascens com l’únic i innegociable objectiu del curs. Acostumem a confondre el fet de no guanyar amb fracassar i, per desgràcia, en el món de l’esport només guanya un –en el cas de la Primera RFEF en guanyen quatre, que són els que pugen– i, per tant, la cosa és com a mínim molt difícil. Sí que li poso deures al club: tornar a enganxar la gent, deixar-nos de debats polítics i aconseguir aquell arrelament tan necessari per a qualsevol projecte esportiu.

“Jornada 35, el futbol et posa al teu lloc”, va dir al tram final del curs passat Ferran Costa quan l’Andorra ja tenia peu i mig a Primera Federació. Segurament aquesta temporada passarà el mateix, el futbol decidirà on ha d’estar l’Andorra independentment de les seves aspiracions. En tot cas, que la il·lusió no ens la tregui ningú que d’estiu ja en queda molt poc i això de trobar un “amor de verano” està complicat ja…