Paralímpics (II)

Als Jocs Paralímpics de Londres i una vegada visitada la Vila paralímpica, els amics editors del Dr. Tomás Fernández Jaén, gratament sorpresos amb l’ alegria i la vida que hi havia a la Vila dels competidors amb discapacitat física i intel·lectual, van començar a esbossar i delinear el llibre, i amb el temps es va anar perfilant la idea. Cal remarcar que l’únic equip nacional mèdic que va visitar el lloc on va néixer el moviment paralímpic a Stoke Mandeville, a prop de Londres, van ser ells.

El llibre consta de tres parts: la vida de Guttmann, entrevistes a esportistes paralímpics que han patit una discapacitat sobrevinguda i articles de reflexió, finalment, va ser “Corazón de campeón”, la biografia de Roberto Ricardi la que més va agradar i es va decidir traduir-la.

Però parlem una mica en aquest article del que va suposar la figura del Dr. Ludwig Guttmann, el neuròleg jueu que va haver de fugir de l’Alemanya nazi el 1936 i va fundar un hospital a Stoke Mandeville, a Anglaterra. Aquí va començar a tractar persones amb discapacitat, especialment veterans de guerra. Estaven abandonades, però Guttmann va tenir la idea d’incorporar la pràctica esportiva per a la rehabilitació i començar amb exercicis i competicions dins de l’hospital. La idea va tenir tant d’èxit que es va estendre a altres hospitals, províncies i països, la qual cosa va donar origen al moviment paralímpic. L’esport no només va millorar la salut física d’aquestes persones sinó també el benestar psicològic i els va retornar la vida. Adaptar l’exercici a cadascú va ser un canvi enorme en el model de tractament, Guttmann va ser el pioner a donar a les persones amb discapacitat vida i que no fossin vistes com a mobles o deixalles.

La diversitat humana i la capacitat d’adaptació són la riquesa més gran que posseïm i les persones amb discapacitat som persones completes i som capaços de més del que ens imaginem i us imagineu.