Vacances en família

Amb el sabut augment de les taxes de divorci després de l’estiu, es veu que ara les parelles decideixen partir peres abans de les vacances per poder aprofitar-les millor i no repetir la mala experiència dels anys anteriors. La cosa s’embolica si les vacances les passes amb tota la família, és com un dinar de Nadal que s’allarga. Són una o dos setmanes amb membres de diferents sexes, edats i generacions i cadascun amb les seves normes i tarannàs que fins i tot fa preguntar-te si són realment de la teva sang. Bé, sempre surt algú que diu, l’oncle era igual! Quan les vacances familiars tenen com a objectiu distreure la canalla, tot va bé. Els adults amb l’ajuda dels padrins s’encarreguen de la intendència i les criatures juguen i es barallen. Quan la canalla ha crescut i ja fa anys que cadascú fa vacances amb els seus més propers, per algun motiu, es decideix tornar a repetir l’experiència: convivència “full-time” amb adults de diferents generacions que han crescut a la seva manera, ja se sap que cada família és un món. Els primers dies tot va com una seda, la il·lusió de les vacances ho fa rutllar tot, però a poc a poc apareixen, com passa als dinars de Nadal, les petites cosetes que et treuen de polleguera d’aquell o altre membre de la teva estimada família. I comencen les discussions per imposar cadascú la seva o simplement acabes enquimerant-te per qualsevol ruqueria que ni tan sols va amb tu. De tota manera, com que els humans són éssers socials que solament resolen les seves necessitats bàsiques en relació amb els altres, a poc a poc, tot torna al seu lloc, i les estones de disputa passen a converses tranquil·les, a vegades profundes que et fan conèixer aspectes dels altres que no sabies i això, alhora, ens fa conèixer-nos a nosaltres mateixos. I tornes a casa amb una agradable sensació, com aquell enyor que senties d’infant quan l’estiu arribava a la seva fi i t’acomiadaves de tots fins a l’estiu vinent amb certa tristesa però feliç.