Temps de vacances

L’agost està esgotant-se. Qui ha de tornar a l’escola ja només disposa del temps suficient per a recollir els estris i emprendre camí. Les vacances d’estiu, per a qui n’ha pogut gaudir, ja només són breus instants del passat...

Ucraïna i Rússia, però, continuen en guerra que, pel que sembla, cada dia que passa, més s’està eixamplant; a la franja de Gaza i a Cisjordània, el govern ultradretà israelià continua la seva escalada colonitzadora digna d’altres èpoques i la seva política de neteja ètnica sense fer cap cas de les crítiques ni d’una part important de la mateixa població interna ni de la comunitat internacional; a l’Afganistan continua la política discriminatòria contra les dones i en cap dels països on, el mes de juny sonaven les armes, ha tornat la tranquil·litat. A Veneçuela, les eleccions no han aclarit res i als EUA, el canvi de candidat demòcrata, pel que se sent, ha engendrat un discurs de descrèdit personal i d’acumulació d’insults que no diu gaire a favor de qui l’usa i que no és precisament un al·licient per a la democràcia. Europa ha renovat la Presidenta de la Comissió; renovació sense canvi: millor manera de no canviar res! Es continuarà, doncs, amb les directrius polítiques impulsades del temps dels conservadors de la Tatcher: individualisme furiós i desmantellament gradual de l’estat social. Cal reconèixer que 40 anys després estan donant fruit!

A casa nostra, es continua parlant d’un referèndum que, en el millor dels casos, em fa pensar en l’Arlesiana. Potser a la rentrée en sabrem més ja que per ara tot se centra en una llei denominada òmnibus –tastaolletes, en diria jo– d’aquestes que toquen de tot i que, generalment, són pegats que arreglen ben poc.

En definitiva, el món està al mateix punt que abans de les vacances, o potser un pèl pitjor vist que deixar podrir les situacions no aporta solucions, sol agreujar-les...

Mentrestant, seguim parlant del bronzejat d’estiu...