Telegram

No, no em refereixo als missatges breus i urgents que s’envien telegràficament. Per als que no esteu al cas, us ho explico: es tracta d’una aplicació de missatgeria gratuïta amb seu a Dubai, que s’instal·la als telèfons mòbils i que disposa d’opcions d’encriptament. En teoria, l’aplicació ofereix una impossibilitat de rastreig i recuperació dels missatges eliminats, i la privacitat dels usuaris.

Ja el mes de març d’enguany, l’Audiència Nacional espanyola va tancar temporalment l’aplicació en ser l’únic mitjà, per tal d’acabar amb la difusió il·legal de continguts protegits per drets d’autor.

Però això no és tot. Dissabte passat, el seu creador, Pável Dúrov, va ser detingut a París quan baixava del seu jet privat. La justícia francesa sosté que la falta de moderació de l’aplicació, la falta de col·laboració del mateix Dúrov i de les autoritats de Dubai, juntament amb les eines que la plataforma ofereix, com ara números d’un sol ús, criptografia i xats secrets, el converteixen en còmplice de delictes com ara el tràfic de drogues, la pedofília i el frau.

La plataforma ha reaccionat en contra de la detenció, ja que al·lega que compleix les normes de la Unió Europea i que no hi ha res a amagar. Afirma que mil milions d’usuaris de tot el món utilitzen aquesta aplicació de missatges com a mitjà de comunicació habitual.

La polèmica està servida. Però, certament, per utilitzar-la no has de tenir cap número de telèfon o targeta SIM, ja que pots utilitzar números anònims amb tecnologia blockchain, fet que dificulta notablement el rastreig de les persones que interactuen. Únicament estan vinculades a un nom. No obstant això, en aquest cas sí que us puc dir –ja que per la meva professió ho he pogut comprovar– que la policia disposa de recursos per obtenir xats xifrats i identificar-ne els emissors i receptors. Inclús després d’eliminar el compte d’usuari es pot rastrejar la IP utilitzada com a usuari.