Andorra, microestat?

Podem afirmar que Andorra és un microestat, tanmateix, què vol dir ser un microestat i com delimitem una frontera entre ser-ho o no?

S’han dut a terme diverses definicions a partir de característiques quantitatives. Per exemple, tenir una dimensió inferior a 500 km², tenir menys de 100.000 habitants, tenir un PIB inferior a 0,5 milers de milions d’euros o al fet de no tenir exèrcit entre altres característiques. Per a mi aquestes característiques no serveixen.

Per a mi, ser un microestat ho considero més en el fet de compartir uns objectius que els distingeixen d’altres estats que tenen tendència a l’imperialisme o a la burocràcia.

Primer, penso en la voluntat d’autodeterminació. La necessitat de poder fer-se les lleis pròpies adaptades a la nostra realitat i gestionar els nostres assumptes. Segon, penso en la voluntat de supervivència. Tercer, penso en la voluntat de cooperació regional. El fet de formar part culturalment i econòmicament d’una entitat regional més gran, com nosaltres ho som del Pirineu. Quart, la voluntat de pacte. Andorra és fruit d’un acord i de l’equilibri de poders. Això també ho podem traslladar a escala global a la voluntat de multilateralisme.

Per a mi, ser un microestat és una forma de ser i d’entendre el món en contraposició als fonamentalismes i a la polarització de les guerres culturals actuals. Necessitem definir i comunicar millor un pensament polític i un propòsit de país propi que reforci la nostra autenticitat, originalitat i valor afegit. A vegades, mirem el món polític amb ulleres d’Espanya o França: el nacionalisme, els partits, liberalisme o socialdemocràcia. Guies polítiques antiquades per al món actual. Andorra ha de comunicar i guiar-se per la seva teoria política pròpia basada en els seus valors ancestrals de neutralitat, pacte, prudència; equilibri de poders, comunalisme, llibertat individual i singularitat fiscal.