Mundialment collonuts

“Els que anem a comprar al supermercat som els que hem sigut capaços d’organitzar un Mundial.” Són paraules del director de Pal Arinsal, Josep Marticella, després del Mundial de BTT que es va dur a terme la setmana passada al país. Té tota la raó del món quan diu que gent “normal”, la de cada dia, ha estat capaç de posar en marxa una iniciativa com la de tirar endavant un Mundial al país.

Crec, però, que un cop més no valorem prou tot el que suposa tenir un esdeveniment esportiu com aquest, com tampoc som capaços, com a país, de treure’n tot el rèdit que li podríem treure. Poso un exemple pràctic: els aficionats del Barça segurament tindran sempre un rècord especial per Wembley perquè allà s’hi van viure dues nits màgiques (1992 i 2011). Segurament, l’estadi haurà treballat incansablement perquè aquells esdeveniments esportius de màxim nivell siguin associats al país.

La feinada de por que es va fer per tirar endavant totes les competicions no ha d’acabar un cop s’ha penjat la darrera medalla, sinó que ha d’anar acompanyada d’un treball incansable perquè imatges icòniques o esdeveniments importants per al món de la BTT siguin, per sempre més, recordats i associats al país.

Segur que hi ha qui mira a curt termini i estarà pendent aquesta setmana si hi ha hagut un retorn econòmic superior a la inversió realitzada per l’estació i pel comú. Seria un error perquè aquests esdeveniments només es poden mirar a llarg termini i amb una visió molt més àmplia, defugint del fet de quadrar o no els comptes d’una setmana.

Estic convençut que qualsevol expert en turisme ens diria que val mil vegades més per a la imatge d’un país un gol decisiu de Leo Messi a l’Estadi Nacional que qualsevol campanya de màrqueting que es pugui fer. En tot cas, si això de l’esport com a motor de canvi no ho veieu, sempre podem dir que de 19 a 20 al Parc Central es pot lligar si hi vas amb una pinya cap per avall.