Paralímpics (i III)

A les acaballes dels Jocs Paralímpics de París del 2024 diumenge vinent, en els quals s’han pogut disputar durant onze dies de competició 549 esdeveniments amb medalla, 271 masculins, 235 femenins i 43 mixtos, als 22 esports que han format part del programa paralímpic: atletisme, bàdminton, bàsquet en cadira de rodes, boccia, ciclisme, esgrima en cadira de rodes, futbol-5, goalball, judo, halterofília, hípica, natació, piragüisme, rem, rugbi amb cadira de rodes, taekwondo, tennis de taula, tennis amb cadira de rodes, tir amb arc, tir olímpic, triatló i voleibol assegut, hem pogut gaudir sense cap mena de dubte d’un esdeveniment esportiu fins ara mai vist, el més espectacular sobre esport adaptat que s’ha pogut viure a la ciutat de la llum, París, i que, mai millor dit, ha donat llum a la capacitat d’uns atletes que ens han fet veure que tot és possible si ens donen l’oportunitat de demostrar-ho. La dissetena edició paralímpica ha reunit 4.400 esportistes amb discapacitat física, intel·lectual, visual i paràlisi o lesió cerebral, arribats de 182 països, i tot i que la xifra d’atletes és la mateixa que als Jocs de Tòquio, sí que hi ha hagut importants modificacions en el repartiment per esports, amb l’objectiu d’augmentar la participació femenina, protegir els esportistes amb més discapacitat i equiparar les quotes en les modalitats per equips. La del 2024 ha estat la primera ocasió en què els Jocs Olímpics i Paralímpics han compartit emblema, una combinació de tres elements: una medalla d’or, una flama i una representació de Marianne, la figura al·legòrica d’una dona tocada amb un barret frigi que identifica la República Francesa. La mascota també ha sigut la mateixa, Phryge, la petita gorra frígia, que en la seva versió paralímpica ha utilitzat una pròtesi en una cama. Ara ens hauríem de preguntar per què no hem pogut tenir representació andorrana en els Jocs Paralímpics de París 2024?