Ous ferrats amb xoriço

A l’obra La leyenda del ladrón, Juan Gómez-Jurado introdueix una metàfora que, encara que senzilla en la seva forma, amaga una profunda veritat: “Hi ha una diferència entre participar i implicar-se. En un plat d’ous ferrats amb xoriço, la gallina hi participa i el porc s’hi implica.” Vivim en una era en què la participació és moneda corrent. Participem en reunions, en debats, en moviments socials i en causes diverses, moltes vegades amb una actitud passiva o superficial. La participació, encara que valuosa, poques vegades transcendeix més enllà d’un compromís temporal i extern. És fàcil participar, és senzill ser-hi present, però, què passa quan se’ns demana alguna cosa més, quan se’ns demana que ens impliquem de veritat? Implicar-se és, sobretot, un acte de valentia. Implica risc, sacrifici i, sobretot, una connexió emocional i personal amb allò en què ens comprometem. A diferència de la gallina que participa en la creació d’un plat amb el seu ou, però continua amb la seva vida sense més conseqüències, el porc ho lliura tot; la seva implicació és absoluta, irrevocable. Aquest és el nivell de compromís que marca la diferència entre la mediocritat i l’excel·lència, entre un canvi superficial i una transformació real. La implicació demana un lliurament total. És un pacte en què no tan sols aportem les nostres habilitats o temps, sinó també la nostra passió, les nostres conviccions més profundes i, fins i tot, en alguns casos, la nostra identitat. És un compromís que no coneix dreceres ni mitges tintes; és la decisió conscient de posar-ho tot en joc per allò en què creiem. Aquest tipus de compromís és especialment necessari en un món que enfronta desafiaments globals i locals de gran magnitud. Problemes com el canvi climàtic, la desigualtat social o la crisi de valors no es poden abordar des de la simple participació. Requereixen implicació real, individus i col·lectius que estiguin disposats a donar el millor de si mateixos, a sacrificar comoditat i seguretat per tal d’un bé més gran.