Nou curs polític

El setembre marca la represa de l’activitat política després de l’estiu. Són molts els temes importants que estan al tinter, com l’acord d’associació amb la Unió Europea. Tanmateix, els grans reptes d’aquest nou curs polític, des del meu punt de vista, són afrontar la crisi de l’habitatge i garantir un creixement sostenible.

Tots som conscients que ens trobem en un context de creixement demogràfic desmesurat. Les xifres poblacionals parlen per si soles. Des del 2020, la població ha crescut més del 10%, passant d’uns 78.000 habitants als més de 86.000 registrats aquest estiu. Aquest creixement no es deu a la natalitat, que no para de baixar, sinó a la immigració creixent. Aquest augment de població accelerat requereix nous habitatges, que el creixement de la construcció no arriba a donar-hi resposta, afectant greument qüestions de sostenibilitat, com els recursos naturals, els serveis públics o la mobilitat.

Per una banda, el Govern ja ha aprovat el projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge i ara caldrà veure l’evolució d’aquest text al Consell. Desitjo que els grups parlamentaris deixin de banda els partidismes i treballin per trobar consensos, sense perdre de vista la finalitat de la llei. Pel que fa als comuns, aquests tenen pendents els estudis de capacitat de càrrega màxima, que tenen com a objectiu identificar i quantificar els recursos que poden afectar el creixement poblacional. Aquests estudis, que es posposen des del 2023, s’han de lliurar a l’octubre, d’aquí a ben poc, i serà el moment de veure quins comuns han fet els deures.

Complir els terminis és sovint una qüestió de prioritats i voluntats. Ara, el país necessita responsabilitat política per garantir el dret a un habitatge assequible i posar en marxa els mecanismes necessaris, amb la col·laboració de totes les institucions, per aturar una tendència insostenible tant socialment com mediambientalment.