Tornar al passat

Ara que tot és la tornada a la rutina, no paro de pensar que, si pogués escollir com i on néixer de nou, escolliria la mateixa hora, del mateix dia i any. No canviaria res per poder tornar a ser jo, amb els meus defectes i les meves virtuts. Seria jo amb totes les meves imperfeccions.

Tindria els mateixos pares, fills i germans. Tornaria a escollir els mateixos amics, inclús aquells que fa temps que van quedar pel camí. Si hagués de mirar enrere, tornaria a reviure els meus passos. Estudiaria el mateix tal com ho vaig fer. Tornaria a menjar entrepans gegants de truita i a jugar al mus a la cafeteria de la universitat. Si tingués l’oportunitat de reviure de nou les coses dolentes i bones de la meva vida, ho faria, perquè la vida consisteix en això. Si tornés al passat, sens dubte cometria els mateixos errors i els mateixos encerts, perquè els segons són conseqüència dels primers. L’experiència és l’aprenentatge, però a la vegada és el camí, forma part de la nostra essència. Som el que hem viscut.

Si tornés al passat, em quedaria amb les abraçades que he rebut, els desitjos, els petons, les llàgrimes, les mirades, els somriures, els banys a la platja, i els moments feliços i tristos. Em quedaria amb la música que vaig escoltar, els balls, les espelmes dels pastissos d’aniversari i inclús amb els viatges interminables a la platja en un Renault 12, amb tortugues i sense aire condicionat. Em quedaria amb tot, no canviaria res.

Somniar en passat per a moltes persones és sinònim de frustració, perquè no hi ha res pitjor que somniar que canviem alguna cosa que ja ha passat.

Si algú m’ho demanés, respondria que tornaria a la meva infantesa, adolescència i maduresa. Mai renegaré del que he fet, faig o faré, perquè tot allò m’ha fet ser com soc, ni millor ni pitjor. M’ha fet ser jo.

Si hagués d’escollir, escolliria sempre viure la vida, tal com faig i sempre he fet.