‘Xiringuitisme’ olímpic

L’assumpte aquest del Comitè Olímpic Andorrà està generant reaccions molt distretes i està sent atractiu veure com hi ha qui busca tots els recursos possibles per evitar dir que el que ha passat és una falta de respecte al país i als valors de l’esport. Entre els que s’hi esforcen trobem els que disculpen els fets perquè (clar) no hi ha mala fe i també els que entenen que en absència de delicte aquí ja no hi ha res a criticar. I no entenen res. És un insult a la intel·ligència no veure que no és normal acreditar els fills sense cap rubor fent-los participar dels Jocs compartint espai amb els atletes (vila olímpica / cerimònia de clausura) i lluint equipament oficial. Ja no dic (sujétame el cubata) si això passa el mateix estiu en què la permanent (directius) s’ha erigit en banderera de l’exigència per justificar la decisió de no aprofitar les places d’universalitat deixant fora esportistes preparats. Mentre per a uns el paràmetre és inflexible, si es tracta de colar els fills el paràmetre és ben flexible.

I la culpa no és dels dirigents. La culpa la té tot l’esport andorrà. Començant per les federacions, que porten anys tolerant sense denunciar aquests comportaments i, per extensió, la resta de la gent (Govern inclòs) perquè hem permès que un instrument tan important de país quedi reduït a un ranci i opac xiringuito.

Acabo amb allò de la caixa B, que sembla que B no es pot dir que s’enfaden. Li’n direm caixa 2 o Bis. El COA admet tenir 1,2 milions en el seu fons patrimonial. El Comitè Olímpic Espanyol (COE) té 8,4 milions. Aplicant-li la ràtio a l’andorrana i comptant el pressupost del COE i el del COA, els espanyols haurien de tenir 98 milions al banc. Per què no els tenen? Molt fàcil, perquè (a diferència d’aquí) els inverteixen en els esportistes, que és on han d’anar els diners.

Això no va de bons i dolents, de fet no va ni d’esport si ho mires bé. Això va del país en el qual volem viure. I podem seguir mirant com se’ns pixen a la cara o fer alguna cosa.