Trastorns i algorismes

Hem sentit tantes vegades durant molt de temps i amb tanta intensitat els beneficis il·limitats de la digitalització en tots els àmbits –personal, social, econòmic, cultural, etcètera–, que plantejar ara una revisió de l’ús, o més aviat abús, de la tecnologia podria sonar a regressió antediluviana, o pitjor encara, a repressió, o inclús a censura i control. No obstant això, davant de les posicions bonistes i els prejudicis estan els fets, les dades i la realitat empírica i aquesta ens demostra cada cop amb més força i claredat que la tecnologia, a més de ser una extraordinària eina que ens facilita la vida i ens resol des dels detalls més nimis als més complexos, està generant greus problemes, i especialment entre els més joves.

Voldria remarcar que no estem davant d’un problema individual, és clar que cada nen s’ha d’enfocar com un cas singular, però la realitat és que estem davant d’un fenomen global que exigeix una visió més ambiciosa i valenta que transcendeix molt més enllà i s’ha de començar a pressionar les plataformes que guanyen milers de milions cada any perquè siguin més responsables. Guanyar diners, molts diners i de la manera que sigui, no hauria de constituir el seu únic objectiu sense que importi les conseqüències que això pot comportar.

Tot el que s’ha fet i el que s’ha anunciat que es farà es quedarà curt si no s’entra a fons en una de les causes centrals, com ara el paper de les megaplataformes digitals i en la creació d’algorismes que constitueixen l’origen de l’addicció. Hi ha moltes proves que apunten a Facebook, Instagram o TikTok com a generadors de trastorns alimentaris, d’assetjament, irritabilitat i patologies mentals –com ara depressió o ansietat– i sorprèn, per no dir que indigna, que, sabent-ho, les empreses esmentades no hagin fet res per corregir uns continguts i algorismes que permeten bombardejar els menors i adults amb tota mena de material tan perillós.