Paracetamol o ibuprofèn?

Si ens llevem al matí i ens fa mal el cap o el peu ho tenim clar, un ibuprofèn o un paracetamol, encara que la majoria no sapiguem quina és la diferència i fem veure que no ens automediquem. Ara bé, i si ens llevem al matí i no ens fa mal res, simplement sentim una tristesa que ens ve de dins, sense un motiu aparent. Què ens podem prendre? Les persones que es lleven un dia i un altre amb tristesa, ansietat, angoixa… no són pas poques. De fet, l’Organització Mundial de la Salut calcula que el 25% de la població tindrà algun tipus de problema de salut mental al llarg de la vida. Una altra dada encara més esgarrifadora: el suïcidi és la segona causa de mort en les persones entre 15 i 29 anys, entre els nostres joves. Més del 80% dels joves afirma haver sentit estrès, angoixa o depressió alguna vegada. Tot i això, no és habitual sentir-ne parlar. Davant aquestes dades, hauria de ser tan normal dir tinc mal de cap com avui estic trist o tinc angoixa. La depressió és una malaltia que s’associa a debilitat, a anormalitat, fins i tot a bogeria. No agrada, transmet desconfiança, mireu, si no, l’enrenou que ha provocat el trasllat de les consultes externes del servei de salut mental a un edifici on viu gent “normal”, que no pateix d’aquestes coses. I si som honestos, tots nosaltres sentiríem desconfiança si a la porta del costat ens les posessin. Les administracions públiques corresponents intenten pal·liar el que intueixen esdevindrà un problema social, però el fet que fins fa quatre dies, l’atenció psicològica no estigués inclosa en la cartera de serveis de la CASS, ens referma que l’estigmatització de les malalties mentals no la tenim superada ni les administracions encarregades de vetllar per la nostra salut ni nosaltres mateixos. Podem començar per cadascun de nosaltres i, de la mateixa manera que oferim un paracetamol a algú que ens diu “avui em fa mal el cap”, podem oferir una abraçada quan sentim la tristesa d’altri al nostre voltant.