‘Hype’ tricolor

Va dir Natxo Lezkano aquesta setmana després de la derrota del MoraBanc que “hi ha molt de hype amb nosaltres”. El que venia a dir el tècnic tricolor era que calia tocar de peus a terra, que cal ser conscients de quina és la realitat de l’equip. No estaria malament agafar el tall de la roda de premsa i fer-lo sonar per alguns despatxos, com quan els americans sobrevolaven el Vietnam amb música a tot volum. Perquè, al final, ser conscients d’on som deixant de banda les trompetes que sonen a casa nostra pel fet de ser país ens permetrà veure la realitat de forma més clara.

Hi havia també molt de hype amb el nou estadi de l’FC Andorra. Segurament el resum més ràpid d’aquesta història vindria a ser que el club ha trigat massa a tancar un acord amb un propietari al qual ni li va ni li ve tenir aquest estadi i multifuncional a casa seva. Però no oblidem mai que, com en tantes altres qüestions en aquest país, se’ns distorsiona la realitat. Crec que tots els periodistes esportius sabem que més tard o més d’hora tindrem la notícia sobre una nova reunió per l’Estadi Nacional. Que sí que a curt termini l’Andorra anirà a Encamp, però tots sabem que la lògica imperant d’aquest projecte, si es consolida a segona divisió, ha de ser la que impera a la Bombonera, on el principal club poliesportiu del país –per categoria i per afició– fa ús de la principal instal·lació poliesportiva.

Aquesta lògica no pot deixar de banda que el club s’ha equivocat en moltes qüestions, algunes per no haver entès el país. Però la realitat que impera, fins i tot per a aquells que no mirem un partit de futbol si no és per feina, és que la potència d’un projecte que aspira a consolidar-se a la segona divisió és massa gran perquè s’escapi. I compte, tampoc ha de suposar això una arma per a l’Andorra per anar amenaçant amb una possible sortida del Principat. El club ja ha deixat clar que es vol quedar, hi haurà qui s’ho creurà o no, però aquesta ha de ser una qüestió que ja no s’ha de posar sobre la taula ni d’uns ni dels altres. Si la propietat vol marxar que ho faci ara o que es quedi per sempre. I mentre no marxi, direm que es vol quedar.