La moral i el racisme

En un dels seus programes el popular David Broncano, i dic popular pels més de dos milions d’espectadors que el segueixen, va entrevistar l’escriptor, potser no tan popular, Juan José Millás. En un moment de l’entrevista, Broncano li demana a Millàs si és racista i l’escriptor li respon amb la ironia que el caracteritza, que en principi no, però el fet d’haver-se criat en una època com la que li va tocar viure, no pot descartar que, de la mateixa manera que hi ha productes que puguin tenir traces d’algun ingredient no desitjat, ell podia tenir traces de racisme. Millás és conscient que de vegades podem ser racistes com masclistes i és que fins i tot, el nostre parlar de cada dia té traces racistes: treballar com un negre, avui estic autista, viure com un gitano, això és un conyàs, no siguis maricón… Tot i això, quan algú fa un comentari racista, ens sentim incòmodes perquè som capaços de reconèixer-lo però no som capaços de reaccionar-hi i, fins i tot, fem veure que ens fa gràcia, amb un somriure benèvol. Els experts diuen que fem una vinculació molt forta entre racisme i moral, és a dir, identifiquem que una persona racista és una mala persona. I això ens fa pensar que malgrat que hàgim dit o sentit expressions com gavatxo, porrontxo, catalanufo o panxito no ens considerem racistes perquè no som males persones, ens continuem considerant bones persones. I quan ahir parlava amb un amic meu sobre les denúncies a empreses d’Andorra pels abusos a treballadors peruans, i com hi podia haver empresaris que no tractessin tots els treballadors de la mateixa manera i complint la llei, ell va exclamar: “No sé de què es queixen perquè al seu país els deuen tractar pitjor”. I jo no vaig gosar dir que allò era un comentari racista, perquè vinguem d’on vinguem, siguem com siguem, tots som humans i mereixem ser tractats de la mateixa manera. I ara ja no és qüestió de si som bones o males persones, aquestes expressions no són de bona persona.