El repte de l’envelliment

L’esperança de vida és cada vegada més llarga, tant a Andorra com en la resta dels països desenvolupats. En la Jornada Internacional sobre els reptes de l’envelliment, organitzada fa uns dies pel Govern i el SAAS, es van destacar algunes amenaces com la pobresa i la solitud. És evident que calen polítiques per millorar la qualitat de vida de la gent gran i facilitar un envelliment més saludable i amb menys dependència. En aquest sentit, el país ja mostra una bona predisposició per prevenir, sensibilitzar i identificar vulnerabilitats a través dels programes ja en marxa, així com una clara voluntat d’adaptar el sistema sanitari a les noves necessitats.

Tanmateix, manca anticipació i avançar-se a les necessitats imminents, especialment si es tenen en compte les previsions estadístiques. Les reformes en el sistema de salut hauran de garantir una oferta més àmplia de serveis, des de la medicina preventiva fins a serveis com la geriatria o la neurologia. És important actuar amb prou temps per crear noves infraestructures sanitàries i formar personal especialitzat, i de moment les iniciatives són insuficients i lentes.

L’augment de l’esperança de vida ha de venir acompanyat d’una bona planificació econòmica, sobretot si considerem que la pobresa és una de les principals amenaces de l’envelliment. Ens trobem en un context de creixement demogràfic accelerat i de disminució de la natalitat. A més, no podem ignorar la insostenibilitat del sistema actual de les pensions, així com les dificultats que troba gran part de la població per estalviar a causa del context econòmic inflacionista. Tot això fa preveure un augment significatiu en la demanda d’ajuts socials.

Així doncs, al repte d’aconseguir un envelliment saludable, s’hi afegeix el desafiament econòmic i social. El retard en la reforma de les pensions és un exemple de la manca d’anticipació necessària per garantir un envelliment saludable i sostenible.