Vigilem

No era habitual que Johan Cruyff em truqués, però aquell matí del 1995 ho va fer. Feia dies que no xerràvem i em va agradar escoltar aquell to de veu tan particular. Vaig haver de penjar (“un segon Johan”) l’altra trucada en què estava (teníem tres números a casa, mirin…) i que era sucosa perquè era Frank Sinatra i el tema anava d’un assumpte de mafiosos de Las Vegas amb interessos al Pirineu. “Tu diràs, Johan”. Cruyff em va explicar amb aquell castellà amb accent català i paraules inventades que sabia de bona font que el rei d’Espanya Joan Carles I tenia tres fills secrets a Andorra. Es veu que eren trigèmins, perquè “en un momento dado” el borbó va fecundar una vedet hongaresa que vivia retirada a Sispony. El Johan sempre explicava aquestes coses igual que et deia allò de “si tú tienes el balón no lo tiene el otro equipo”. L’holandès volador va concloure que els trigèmins, en tant que andorrans, reclamarien drets dinàstics a Andorra i que ens preparéssim per convertir-nos en una monarquia quan fessin 30 anys, més o menys cap al 2024. “¿Qué? ¿Se te pone el gallina de piel?”. Vaig penjar i la meva cara pagava. Els tres convidats que tenia a casa em miraven ansiosament esperant una explicació. A casa hi havia Olivia Newton John (érem amants), Mikhaïl Gorbatxov i Chiquito de la Calzada.

Fa uns dies, un polític ordinenc en actiu, en la brava batalla pel tema europeu, va fer en una entrevista una confidència que incorporava una confessió incòmoda per a algú que ja és mort i que òbviament no pot confirmar ni desmentir res. Igual que en les absurdes línies prèvies que t’acabes de llegir. La diferència és que jo tinc clar que s’ha de ser molt ruc per escriure el que acabo d’escriure i per a alguns embrutar així el debat sobre l’acord d’associació els sembla útil i legítim. Vigilem una mica amb això, perquè el risc de tornar-nos idiotes per sobre de les nostres possibilitats va augmentant i guanyi el no o el sí, l’endemà haurem de seguir aixecant la persiana els mateixos.